ELS ALUMNES DE PINTURA FAN UNA VISITA AL MUSEU DALI DE FIGUERES

VISITA DELS ALUMNES DE PINTURA AL MUSEU DALI DE FIGUERES

 

El dia 6 de març vam manar d’excursió a Figueres al Museu Dalí. Vam anar-hi amb tren. Quan vam arribar ens esperava la nostra guia, la Gemma que ens va ensenyar una mica Figueres. Jo feia molt que no hi anava i no me’n recordava.  Després d’esmorzar vam anar cap al Museu Dalí. Hi havia molta gent per que hi havia exposat un quadre d’en Dalí que venia de Nova York que es deia  “La persistència de la memòria”. Després vam deixar les maletes a dins d’un magatzem i vam entrar a dins del museu, ens vam esperar una estona i va venir la guia que es deia Petra i era holandesa, per això no pronunciava molt bé el català, no feia gaire que estava aquí em penso. Ens vam presentar, li vam explicar d’on veníem i què fèiem i vam començar la visita al museu. Ens va portar a una sala molt gran que estava plena de quadres i un de molt gros. Primer la Petra ens va dir que abans de mirar els quadres parlaríem de Dalí, de com era. Un dels meus companys va dir que era boig, i una mica de raó tenia. La Petra ens va ensenyar una fotografia d’en Dalí que tenia els ulls ben oberts i una cara molt rara com de sorprès, deia que era la seva màscara per protegir-se de la gent, una cosa molt rara que no vaig entendre. Es que era “paio”  molt estrany i en el seu famós bigoti s’hi posava mel per atraure a les mosques per que deia que li explicaven coses. La Petra ens va fer mirar el sostre i ens va preguntar si sabíem que era, jo li vaig dir que semblava l’ull d’una mosca vist des de dins, i ella, ens va dir que n’hi havia un altre que va resultar ser el reflex de la cúpula a la paret.

Després vam mirar els quadres, només explicaré els que em vam agradar més. La “Leda Atómica” en el que hi surt la seva dona, Gala, com a molts dels seus quadres. Ella era la seva inspiració com el de la Galarina. “El gran masturbador”  que ens va explicar que no va fer molt l’amor amb la Gala per que no volia perdre la inspiració però que podien relacionar-se amb altres persones, que no passava res, tenien una relació molt estranya per l’època. “El Cristo de San Juan de la Cruz”, que està pintat com si se’l mirés des de dalt, això és molt difícil de fer, no ho fa qualsevol, per això era un gran pintor i tenia molta imaginació.

Després vam entrar en una sala al cantó de que estàvem que hi havia un quadre però amb un làser verd que hi havia miraves per una pantalla i sortien uns senyors jugant a les cartes, una cosa força estranya. Després vam anar a una plaça que al mig hi havia el cotxe d’en Dalí, un Cadillac que a dins cau pluja. Això es per que un dia a Nova York estava plovent i s’estava mullant i el taxi no arribava, per això va fer aquest cotxe, amb pluja dins. Després ens va dir si veiem quatre monstres i si veiem quatre musclos que són els suports del cotxe. També hi havia una sala que el sofà eren un llavis, dos quadres eren els ulls, després pujaves unes escales es veia la cara de Mae West, una actriu molt famosa d’abans.

Qui no hi hagi anat que hi vagi perquè està molt bé.

 

Text: Marc Garangou, alumne de Pintura

Il·lustració: Anuar Kesihi, alumne de Pintura